Historia dalla corporaziun Aua Cristalla

Igl onn 2004 ein la corporaziun d'aua Sedrun e la corporaziun Fontauna Sogn Gions fusiunadas tier la nova corporaziun Aua Cristalla. Siat onns pli tard ei la corporaziun Plaunca Biala Tschamut seligiada cun l'Aua Cristalla. 2017 ein las corporaziuns da Selva e Surrein vegnidas incorporadas.

Plant 1 Plant 1 Plant 1

Las suandontas indicaziuns derivan ord il cudisch (Tujetsch, 1987) e ord il cudischet (Fiasta d'inauguraziun, reservuar Salins ed edifeci tecnic Gionda/Sedrun, 2000). Rebecca Berther da Rueras ha scret ina lavur da diplom sur dil providiment d'aua en la Val Tujetsch.

Sedrun

Nos perdavons da Sedrun hna giu pli baul ualti dirs cumbats e diversas difficultads pervia dil provediment d’aua. Per spisgentar begls e fontaunas dil vitg, haveva ins tschaffau ina fontauna si la Val dils bischels, numnada aschia, perquei ch’ins rimnava l’aua en bischels e canals. Duront decennis ed entirs tschentaners flessegiava quella en in dutg aviert permiez il vitg giu tier begls e fontaunas.

Pli tard eisi vegniu erigiu in pèr aquaducts privats. Aschia han ils anteriurs proprietaris dil hotel dalla Cruna schau baghegiar in’atgna tschaffada oragiudem la Val da Sedrun-sura e menau l’aua en bischels da fier entochen il begl dadens casa e da leu en cuschina. Anno 1906 ha la famiglia Decurtins survegniu dalla vischnaunca da Tujetsch la concessiun da tschaffar l’aua dalla Val Custeri per diever dil hotel Alpsu, baghegiaus 1905/06.

Ils 10 da mars 1910 tschentan ils vischins da Sedrun alla vischnaunca la damonda per l’erecziun d’in aquaduct cun tschaffar l’aua ella Val Bugnei. Ins survegn quella concessiun e baghegia igl onn 1911 las tschaffadas ed il reservuar ella grava dadens il Drun. Il reservuar cun in cuntegn da 60'000 liters vegn tschentaus damaneivel digl Uaul stgir, nua ch’ins quintava ch’el seigi schurmegiaus il meglier, denton ei quel vegnius donnegiaus igl onn 1951 considerablamein entras lavinas.

La fontauna dalla Grava furneva ina bun’aua. Beinsavens, tuttavia la primavera da marschauna ni suenter malauras e draccas, vegneva ella denton tschuffergnada dil drun da Bugnei. Quei caschunava savens donns vid installaziuns e maschinas da casa. Per schurmegiar empau la tschaffada ed evitar tals donns, han ins eregiu igl onn 1962 in rempar encunter il drun. Cheutras han ins saviu reducir empau l’infiltraziun, denton buca contonschiu la remedura giavischada.

Damai ch’il reservuar era memia pign e haveva negina reserva da fiug han ins eregiu in conduct sur la punt dil Drun ed aschia colligiaus cun igl aquaduct Fontauna Sogn Gions. Igl onn 1962 ha la suprastonza dalla corporaziun d’aua Sedrun tschentau alla corporaziun Fontauna Sogn Gions ina damonda per ina colligiaziun definitiva. Las contractivas han giu in resultat negativ e quei ord motiv ch’ins havess stuiu far grondas investiziuns per survir sur onn tut ils vischinadis da Sedrun entochen Dieni.

Cun ils svilup economic daventa il manco d’aua adina pli delicats, tuttavia suenter ch’ils vischins da Sedrun han aunc concediu l’aua pil bogn cuvretg (1971). Ils 14 da fenadur 1973 concluda la corporaziun da baghegiar in aquaduct niev. Ins vul untgir la tschaffada sper il drun da Bugnei ed anfla in pèr bunas fontaunas si la Val liunga, sut il prau dil mises dalla Val dadens. Il reservuar vegn plazzaus el medem liug sco il vegl e cuntegn ussa 500 m3. Naven dallas tschaffadas entochen tiel stradun cantunal a Niriel vegnan tut ils stabiliments construi da niev. Igl onn 1979 arvan ins il quartier Niregl entras in niev conduct, ed in pèr onns pli tard (1984) vegn ei prolongiu ed engrondiu la lingia sisum il vitg. En connex cun l’erecziun dalla nova via da quartier Salis tschentan ins ina lingia sut il vitg da Sedrun viaden.

Zarcuns

Igl ei remarcabel ch’ils emprems habitonts da Zarcuns havevan buca baghegiau lur avdonzas damaneivel da uals e fontaunas. Els menavan neutier l’aua per lur provediment naven da Plau Pardé ord igl ual dalla Val Strem. En in dutg aviert flessegiava quella sut ils baghetgs da Camischolas-sura entochen tier la fontauna dil vitg. Ins po s’imaginar, tgei qualitad da bubronda quei era. Igl onn 1931 han ins lu nezegiau la pusseivladad da seligiar cun la corporaziun Fontauna sogn Gions.

Camischolas e Gionda

Sco Zarcuns fageven era ils emprems habitonts da Camischolas diever dall’aua digl ual dalla Val Strem. En in dutg aviert e per part en canals da lenn menavan ins neutier l’aua. Sco ins raquenta, havevan ins savens difficultads duront unviarns freids. Neiv e glatscha interrumpevan tscheu e leu il vauet. Entuorn ils anno 1914 han in pèr gruppas da vischins entadem ed odem il vitg tschaffau l’aua dil vau da Salins.

Il stausch final e definitiv per la fundaziun dalla corporaziun Fontauna sogn Gions ha la ferdaglia digl unviern 1931 dau. Principal ils vitgs da Camischolas e Gionda han giu miserias d’aua. En diversas radunonzas separadas e communablas han ils dus vischinadis tractau la damonda per l’erecziun d’in aquaduct ed alla fin da matg 1931 han ins decidiu da far caussa communabla. Era ils da Zarcuns ein beinspert sedecidi da seprofitar da quella caschun.

La vischnaunca ha dau ils 24 da zercladur 1931  la concessiun da tschaffar 5 ni 8 fontaunas sin territori dalla val Strem, dil stavel sogn Gions entochen dadens il Mir. Las lavurs ein aunc vegnidas terminadas igl atun 1931, aschia che l’aua ei stada garantida ellas fontaunas dils vischinadis gia il proxim unviern.

El decuors dils onns 1949-1962 ein ils commembers dalla corporaziun stai necessitai da tschaffar ulteriuras fontaunas a Gonda cotschna e Plaunca Fadal, plinavon d’engrondir ils conducts e da far pliras midadas. Per consequenza dil svilup cuntinuau en nossa Val, ein tut quellas investiziuns buca stadas sufficientas. Ils 14 d’october 1981 surdat la suprastonza l’incarica da projectar in aquaduct ella Val Milar. Il project cumpeglia 5 tschaffadas da pliras fontaunas, il grond reservuar ed il reservuar a Pardatsch cun in cuntegn da 500 m3, inclusiv reserva da fiug da 100 m3.

Il reservuar a Salins, construius 1930/31 cun ina capacitad da 45 m3 aua da beiber e 100 m3 aua da stizzar fiug, ein vegnius engrondius igl onn 1999.  Quel ha oz ina capazitad da 700 m3. El medem mument han ins eregiu ina nova centrala a Gionda/Sedrun. Quei project communabel dallas corporaziuns sogn Gions e Sedrun survescha sco centrala per il pilotadi e per reducir la pressiun dall’aua.

Rueras

La situaziun a Rueras era pli baul empau mendra ed ualti cumplicada. In pèr proprietaris da casas sur ni sper il stradun cantunal havevan eregiu agens conducts per menar neutier l’aua. Ils avdonts entadem e per part amiez il vitg retergevan l’aua pil diever general e per la casa ord igl ual dalla Val Milar. La sempla tschaffada era construida sut il tumbin dil stradun cantunal. En in rapport dils 11 da settember 1918 recamondan las instanzas cantunalas d’encurir autras fontaunas, essend che quell’aua vegneva savens tschuffergnada. Sinaquei anflan ins e tschaffa ina fontauna enasi Trutgs sper l’ustonza. Quell’aua surveva per diever da casa ad ina gruppa da privats. L’aua pil begl grond communabel vegneva aunc adina ord igl ual dalla Val Milar.

Per haver empau reserva d’aua en cass da fiug, han ins plinavon tschaffau aua sur la lingia da viafier e menau quella en in dutg aviert giu en in pign reservuar sper il pistregn e sper la fontauna amiez il vitg. Il provediment cun aua da diever e fiug era denton improvisaus e tuttavia buca sufficients.

Cun ils consentiments dallas fracziuns da Gonda, Camischolas e Zarcuns havess era Rueras saviu prender part alla nova corporaziun cun las novas tschaffadas el territori da sogn Gions. Deplorablamein han ils vischins da Rueras buca saviu s’entelgir e sedecider da far caussa communabla.

Igl onn 1938 ein ils coninteressai stai radunai per decider d’engrondir la tschaffada, rugalar la turera ed il conduct e plinavon da schar construir in begl da betun. Quella situaziun ei restada entochen igl onn 1947. Cun in contract cun la corporaziun Fontauna sogn Gions ein ins secunvegni da retrer tut l’aua da beiber e hidrants ord lur fontaunas.  Per far il manteiment dils conducts e fontaunas ni d’incassar las taxas han ins fundau ina nova societad cun il num „Aquaduct Dieni-Acla-Rueras“. 1970 ein ins lu seligiai cun la corporaziun Fontauna sogn Gions.

Dieni

Ils proprietaris da funs e baghetgs ed ils emprems avdonts da Dieni retergevan l’aua da diever ord ina buna fontauna dador la punt, enasisu la hodierna via cantunala e pli tard ella Rufna. Cun l’erecziun dil stradun ha ei dau ina midada. Ins ha lu baghegiau in tumbin e menau l’aua atras la via nova giu en in begl da lenn ch’ei pli tard vegnius remplazzaus entras ina fontauna da betun.

Igl onn 1949 ein ils vischins da Dieni  ensemen cun Rueras seligiai vid las tschaffadas dalla corporaziun Fontauna sogn Gions.

Tschamut

L'entchatta dil provediment d'aua ei succedius igl ogn 1913 cun ina lingia da pressiun, quei ord il motiv, che bia luvrers dil plazzal dalla lingia da fier han priu dormitori a Tschamut. Il quantum d'aua era denton insufficients, aschilunsch ch'ils habitonts han stuiu per temps prender aua ord ils begls cun zeivers per cuvierer lur diever d'aua.

Engrazia allas contribuziuns dil cantun e la federaziun sco era dalla vischnaunca han ins saviu inagurar in niev providement d'aua igl onn 1977 cun in reservuar d'aua (150 m3) e novas lingias da pressiun.

Selva

La fracziun da Selva ha gia decidiu igl onn 1926 d'ereger in provediment central d'aua. Igl emprem reservuar, haveva in volumen da 25 m3. Per spargnar cuosts han ins fatg in quart dalla lavur en lavur cumina. Mintga casada ha stuiu prestar in cert diember uras, tut tenor la grondezia dil menschi puril. Suente il barschament da 1949 han ins stuiu engrondir la reserva da fiug sin 80m3.

Surrein

Tenor il laboratorium cantunal existeva a Surrein igl onn 1918 duas bunas fontaunas sur il vitg. Ils onns quronta ei il diever denton aschi fetg carschius, ch'ins ha eregiu in provediment central. Cun las lavurs vid ils mirs da fermada a Nalps e cun tut ils tunnels leusuenter, han entginas fontaunas buca pli purtau aua. La KVR ha surpriu la responsabladad e ha eregiu novas fontaunas, novas lingias a Surrein, in niev reservuar a Canadal soo era ina lingia da colligiament tier la corporaziun sogn Gions. Duront lavurs da manteniment vid ils indrezs dalla KVR ein era las novas fontaunas fundadas. Naven digl onn 2002 ei aschia il provediment d'aua aschia succedius entras la corporaziun d'aua s. Gions e pi tard dall'Aua Cristalla.